Esperit de equip i companyerisme

PODEM, fer treball en equip... jo crec que de veritat podem

Benvolgut Leonard, no crec que represente l'esperit de Podemos una persona que monopolitza un cercle sencer, no deixar formar equips de treball en un cercle, no consultar les preguntes que se vol transmetre a la coordinadora de tarragona de tot un cercle, anar retrassant assamblees, no respectar les decisions de les assemblees de Terres de L'Ebre, monopolitzar els contactes personals a Tarragona, etc... Així que abans de donar lliçons, ens hem de evaluar a nosaltres mateixos.
En quant a lo de treballar per a les municipals, me sembla molt be que en altres cercles no ho faiguen o no ho vulguen fer, pero jo crec que si ho decidim en assemblea se fa, se respecta i punto. No me sembla mal treballar per a la ciutat que sigue, tota feina que se faigue sera genial, sigue per a estes eleccions municipals o a les d'aqui 20 anys, hem de començar a treballar en el poble per saber com ajudar-lo i aixo mai es aviat ni tard per fer-ho.
Vull afegir que este divendres a la assemblea hem decidit, i al punt del dia s'inclourà, canviar les comissions, no dimarts, si fem algun canvi de coordinador, de fórmula de treball o components dels grups es farà demà divendres.
Per finalitzar dir-te que no crec que a ningú li sapiga mal que Joaquim o tu foseu coordinadors d'origen, algú ho havia de fer i me sembla molt be, però el que no ens sembla gens be son les teves practiques contra la experiencia i la ideologia de Podemos.

Leo, suposo que te referies al comentari de Joan Serrallach. T'ho dic en tota franquesa: no cal posar-mos a la defensiva, que estem entre bona gent. Lo que sí que cal és que valorem quan se mos parla en franquesa, i que mirem d'aprendre de les crítiques rebudes (i repeteixo, això ho dic tan per tu com per mi com per tots).
Entenc que mos fa falta un representant, però més falta mos fa atreure a persones preparades. Joan és una persona en molta experiència dirigint grups de treball professionals d'alt nivell i, al meu parer, hauríem d'apuntar tots als seus alts estàndards d'eficiència en la nostra organització i gestió. Crec que los resultats electorals de Podem han estat deguts, principalment, a la solvència intel·lectual dels seus fundadors, de persones com ara Joan.
No entenc perquè lo tema eleccions municipals, de sobte, és un tema malsonant. Potser Podemos no va presentar-se fa poc a unes eleccions de gran calat? Presentar-se a unes eleccions és una cosa digna, lo indigne és guanyar representació política i ser incompetent, corrupte, ineficaç, etc. Ei, bon rollo, que no ho dic per tu, ho dic en general ;-)

Per part meua, és clar que acceptaré sense problemes lo que s'acorde dimarts, però m'atreveixo a vaticinar una cosa: si no deixem de jugar a la política i comencem a fer política, me sabrà mal vore com Podem Tortosa perd en massa molt de capital humà. Ho dic sense mals rollos, de veritat, però és lo que sento.

Lleonard,

Una aclaració important. quan parlo de programa electoral parlo de propostes noves al nostre municipi. No n'hi ha prou en dir que les coses les volem diferents, hem de concretitzar i definir quines coses i com de diferents les volem. En definitiva, ser una alternativa amb cara i ulls.

El fet que tenim un objectiu politic es evident: Podemos es va presentar a les europees i més d'un milio de persones van avalar la proposta. Crec que amb aixo, queda clar que no som un observatori ni un think tank. Volem actuar.

I per si et quedes més tranquil, les meves aspiracions politiques son inversament proporcionals a les teves. ;-)

Estimados compañeros.

Creedme que esta frase la pronuncio desde el más absoluto respeto. Puesto que por el momento somos unos desconocidos y es lo único que nos podemos exigir los unos a los otros. Respeto.
Una de las bases fundamentales para conocernos es presentarnos. Desde este punto hemos fallado todos, yo sabiendo que no tengo ninguna autoridad para pediros vuestros “curriculums”, he aceptado las cuatro palabras que habéis querido decir sobre vuestros pasados. Unos pasados en muchos casos, en el mejor punto de vista y desde el objetivo de alguien que no entiende de política, bastante perturbadores.

Puede que para participar en las asambleas. Votar y no tener ninguna responsabilidad directa en el funcionamiento de los círculos sea bastante, pero una vez decides participar más activamente, lo normal, para no llegar al punto en el que nos encontramos, hubiera sido darse a conocer debidamente. Como la vida político/laboral de cada uno la consideramos privada, me he prestado siempre a las charlas delante de un café, en el ánimo de preservar eso. La privacidad de las personas y buscar unos primeros lazos de confianza.
No ha podido ser así. Muchos de vosotros habéis llegado a los círculos cargados de perjuicio, desconfianzas, recelos odios y aunque puede no parécenoslo, habéis sido recibidos con las puertas abiertas.
Exigís que se siga el movimiento asambleario de una manera ejemplar. Las charlas de cafetería llevan a amiguismos.
Que os parece si en la próxima asamblea de mañana como orden del día después de los temas ya aceptados, llevamos el de dar a conocer públicamente y por escrito:

• ¿quienes somos los que formamos parte de las comisiones de trabajo?
• A qué partido/sindicato pertenecemos o hemos pertenecido en los últimos ¿10 años?
• Que empleos/trabajos hemos tenido que pueden considerarse directamente relacionados con dichos cargos (Interinos…).
• cuanto hace que nos hemos desvinculado de los antiguos partidos/sindicatos.

No se que inquietudes provocamos en la ciudadanía, pero el sentido de todo esto es que alguien, aparte de los de costumbre, entre en este Loomio y se atreva a dar su opinión.

Para empezar a trabajar en un movimiento asambleario que puede derivar en movimiento político, puede que sea fundamental para empezar a trabajar el conocimiento de nosotros mismos.

El creer en un movimiento empieza por creer en la persona que tienes al lado.

Estoy de acuerdo. Aunque espero que este ejercicio de transparencia no se utilice como "Caza de Brujas"

Leonard, no he posat en dubte l'experiència de cap desconegut. Sóc humà i puc tenir prejudicis, com qualsevol altre, però admeto que no se'n haurien de tenir. Només he dit que respecto els estàndards professionals de Joan Serrallach, perquè he tingut ocasió de tractar en ell des d'un plànol personal i professional.
Per cert, per a mi, donar poder a la gent realment capacitada, i no als parents i amics, és un dels principals arguments anti-casta. Tal com recordo que va dir la noia del 15 M citant a Marx, "De cada cual, según sus capacidades; a cada cual, según sus necesidades".
Per acabar, puc equivocar-me, però dubto moltíssim que Joan tingue cap interès en fer-se alcalde. Igual com tu demanes, encertadament, respecte en les nostres declaracions públiques, jo te demanaria lo mateix.
Per lo demés, Leo, te prego honestament a tu i a tots, sense cap ironia ni segona intenció, que paréssem de criar mala sang, perquè no té cap sentit. Al cap i a la fi, suposo que entre demà i dimarts podrem decidir lliurement si volem o no seguir donant suport a este projecte.

Ei Ei, que ja ho vaig dir publicament. No tinc cap interés en entrar en politica!!

Es igual, punt i a part per la meva banda. Endavant i tots junts Podem.

Sobre el espíritu del compañerismo: Más que palabras, actos. Lo demás es demagogia, a mi entender.

Actos= respeto por la opinión del otro, respeto a la diferencia, etc..

PD. Joan si los del 15-M gritaban zoon politikon, refiriéndose a la dimensión social del ser humano, lo gritaban mal. Zoon Polítikon, significa animal político. Para referirse a animal social el termino correcto es Zoon Koinikón, utilizado por los estoicos.

Bueno, aclarir un parell de punts, lo primer es que tu dius que a l'acta de l'ultima assemblea vam acordar l'ordre del dia de l'assemblea de demà i això no es veritat, vam acordar uns punts que tractariem segur, però això en cap moment vam dir que estaría tancat a estos únics punts, de fet es va dir que durant la setmana (i es lo que hem estat fent) preparariem l'ordre del día de demà entre tots.
Segon punt, en quant al comentari que vaig fer de "i punto", primer era una expressió col·loquial, segon si es decideix en assemblea si es "i punto" ja que la paraula de la assemblea es llei, o jo crec que hauría de ser així.
Finalment t'animo a que observes bé l'ordre del día aquí proposada perque serà la que treballarem a l'assemblea de demà i lamento que no pugues venir, ja t'informarem de com han anat les coses si es dona el cas de que no ho pugues fer.

Al loomio hem estat treballant tota la setmana, tu dius els de sempre, jo dic que els que han volgut participar perquè ha sigut totalment obert.
Has pogut dir lo que te pareixia l'ordre, si volies afegir o borrar alguna cosa, no veig necessitat de fer-ho a votació, s'ha fet per consens que és una de les màximes de les assemblees, si no has volgut participar en la elaboració es repectable, però després no et queixes i digues que no ha sigut obert, perquè ha sigut molt més obert que lo que has fet tu en l'ordre del día del día 29, que has ficat el contingut que t'ha convingut, en tancat i sense que pugue opinar ningú, ja que no hem quedat en que el facebook i menys la secció de comentaris del facebook, sigue eina apropiada per debatre o arribar a acords.
Torno a reiterar que seria una llàstima que no pugues assistir i que mires el post del loomio de Ordre del dia pel dia 25 perquè serà el que es treballarà.
Un salut!

No se si es un atac o no (i si ho es, el trobo patètic) pero en qualsevol cas, jo crec q es necessari coneixe-mos, i alla va la meva presentacio (intentare sigui mes resumida).
Eva Guasch Bosch, nascuda el 9 d'agost del 73 a Roquetes. De mare mestra i pare treballador. Bona estudiant faig batxillerat cientific i cou a l'institut J.Bau i el finalitzo amb matricula i,despres d'alguna q altra pressio familiar per canviar d'idea, aconsegueixo iniciar els estudis de Psicologia a la UB de Barcelona. Postriorment curso master d'Organitzacio i Direccio de RRHH. Apassionada per la psicologia social i la comunicacio i posteriorment per la vertent de la Gestio emocional i la psicologia positiva. Acabo practiques i la primers crisi economica la pateixo buscant feina al 96-97. L'atur pujava, les ofertes eren totes a etts que neixien com a volets i per conviccio personal, rebutjo de facto. Se signa un pacte navional para el empleo i comencen les politiques d'ocupacio. Em presento a una oferts per ser orientadora laboral dins d'un projecte sindical. A la primera nomina ens passen rebut d'afiliacio ( q no em va sentar gens be) i i aqui arrenca el meu vagatge sindical a la ugt de catalunya. Me vaig implicant al sindicat cada cop mes( assamblees, executiva territorial, ...)i segueixo, amb estades a l'atur intermitents, portant tecnicament programes d'ocupacio. Creo idfo a Tortosa i unes festes del renaixement conec al pepe alvarez. Vam estar xerrant sobre el sindicat, les meves idees, la necessitat de professionalitzar-lo, .... I al cap d'una setmana em truca i m'ofereix ser la seva cap de gabinet ( l'anterior just plegava).
M'ho vaig pensar molt. Començava l'enfermetat de la meva mare i sabia que no'm seria facil estar lluny. Pero ho vaig valorar com oportunitat i vaig anar cap a barna. Amb el mateix sou de tecnica q cobrava ( ni un duro mes ) marxo cap alla i m'estic tres anys. Durant aquests l'aprenentstge va ser molt intens. Feia discursos, preparava agenda, coordinava equip tecnic, vaig coneixer consellers, presidents, de tots colors i formes ....Pero a la segona operacio de meva mare vaig decidir estar on me deia el cor. Vaig dir-li a pepe que m'ho deixava, no li va sentar gaire be, i tot i retindrem li vaig comentar que allo era un estil de vida i que a mi m'gradaven tambe altres coses i viure fent altres activitats. Me referia a anar en bici, mirar el mar, escoltar musica i ... Cantar, la meua passio. Sent cap de gabinet no pots fer res d'aixo. No tens ambicio, em va respondre pepe (?).
Torno a tortosa, meva mare a pitjor i jo l'atur pero al seu costat, on volia estar. A unes jornades de la cambra em trobo a rebull ( antic tecnic de seguiment de l'ot que havia conegut per idfo. S'estranya al veure'm a tortosa i li explico. Me comenta que ell es prejubila i que sortira la plaça per fer seleccio. Me presento. Faig proves a bcn junt amb els altres i entrevista. La meva trajectoria en ocupacio f que sigui jo l'escollida ( no pas hver estat a la ugt, q en tot cas, pesava llavors mes en contra q a favor). Entro com laboral al 85% de jornada fins que es jubila joan rebull. Llavors amortitzen plça laboral i quedo com interina. Des de llavors estic com interina al SOC. Dins l'adminsitracio he vist i patit el mercadeig politic mes asqueros. Des de llavors i fins que duri , pq no soc de vocacio funcionaria i m'ho emprenc temporal.
Mai he deixat d'estar vinculada al sindicat, pagant meva quota. Darrerament mes per romanticisme q altra cosa, i pq com interina retallada, m'han tret molts drets que vull pelear pero segueuxo creient amb el sindicalisme, el se baix, no tn amb el sindicat com estructura tal i com estan ara. De fet, defineixo als foros amb pablo a Podemos com un sindicalisme social, i aixi enten jo aquest mov.
Me produexen urticaria les verticalitts per se, la no valoracio del talent i el poder com mecadeig. Per aixo mateix, i perque he tingut l'oportunitat de coneixer com funcionen.
Mai he militat a cap partit. La meca ideologia pero la tinc clara i sense voler etiquetar, soc convençudamwnt d'esquerres. He votat socialistes, iniciativa, i fins la cup ... Pero .... Les darreres .... Vot i confiança a Podemos.Pq a mi tampoc em representen i jo tambo vull lluitar per un canvi de valors en lo public. Pura responsabilitat.

No vull ser ni coordinadora, ni portaveu, ni cara visible dins el projecte. Vull ser per aportar, fer-lo digne i que funcioni al nostre territori. De moment, tot i notar bondat i moltes gnes en molts, profundament decepcionada ... Pero pacient, de moment.

Si et aegueixen quedant dubtes, company Joaquin , aqui estic. Pregunta.

Per cert , meva mare va morir als pocs mesos d'entrar a treballar en substitucio del prejubilat a Tortosa.

I si , si tinc una ambicio: ser feliç!!! Per cert, amb juanjo ens hem retrobat despres de 15-20 anys un dia a l'auditori, poc despres d q el fessin fora. Arrel d'aixo hem anat quedant i li vaig nombrar lo Podemos. Julia va coindicir trballant al soc amb mi fa uns anys, i podemos ens ha retrobat pq ella va contactar directament a tarragona abans. I a tots els demes us he conegut a l'assamblea. Volia tb aclarir aixo.

Acabo de llegir tots els comentaris d'una revolada i estic una mica marejat. No hi ha dubte que el tema de la proposta és important. La impressió general és que hi ha una mica de nerviosisme pel fet que no ens coneixem, cosa normal. Les discrepàncies no deixen de ser les típiques de tota organització que comença, on els primers participants s'estan jugant les regles del joc que després acabarà seguint tot el grup.
Respecte als prejudicis, és el que pot acabar amb un equip de treball abans de començar a actuar com a tal. Essent una organització de marcat caràcter polític, amb un peu al carrer i l'altre a l'Administració, és la cosa més naturals que tinguem cadascú de nosaltres forts prejudicis contra les opcions polítiques dels altres, ja siguem anarquistes, comunistes, socialdemòcrates o liberals radicals (d'entrada no crec que hi hagi liberals conservadors aquí, però de despistats n'hi ha en tots els llocs així que benvinguts), amb totes les seves variants (sembla que estem al món per a que hi hagi de tot). Però Podem no és un partit convencional que s'hagi de plantejar un programa electoral per a que el votin, ja que el seu objectiu principal és engegar un procés democràtic. Si es marca un objectiu de campanya, aquest ha de ser el fet que facilitarà la participació directa de la població en les decisions estratègiques, buscant sempre que es compleixi la sobirania popular per sobre de les oligarquies actuals. Així que les diferents opinions i opcions polítiques dels components de Podem no ens haurien de dividir en absolut.
Amb tot, no hi ha companyonia ni amistat si ocultem les nostres idees polítiques particulars. Per això jo aplicaria una màxima de Fco. Fernández Buey quan deia "atacar les idees, respectar a les persones".
En el que a mi respecta, es nota que no tinc gaire intencions d'ocupar càrrecs perquè ja m'he saltat un bon grapat de reunions. Per a que no hi hagi recels, us faré una nota biogràfica meva:
Vaig nàixer a Amposta el 1968, vaig estudiar Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona, he treballat 9 anys en una constructora-promotora fent promocions d'habitatges i obra pública, 3 anys com a Tècnic d'Escala A de l'Institut per al Desenvolupament de les Terres de l'Ebre amb tasques relacionades amb la marca turística TTE, Punt d'Informació CIDEM i Subvencions del program Leader Plus de la UE. Actualment porto 11 cursos com a Professor de Secundària (6 de Matemàtiques i 5 d'Economia), amb les oposicions aprovades però pendent de destinació.
En allò relacionat amb la política, durant els anys de la Transició vaig conèixer el defenestració i abandó del PSUC per part del meu avi després d'haver estat fundador de la cèl·lula d'Amposta i haver-se-la jugat durant els anys del règim franquista, cosa que més endavant, quan vaig tenir un mínim d'ús de la raó, em va convertir (si m'han d'etiquetar d'alguna cosa, però que consti que no m'agraden les etiquetes) en el que a Itàlia en deien un "comunista d'esquerres", és a dir, un comunista que considera que no val la pena fer la revolució si la gent normal i corrent no es mou, ja que tots els esforços realitzat en el "desert" no serveixen a l'hora de la veritat. He observat novament, per exemple en les reunions del 15M a Amposta, el poc respecte als que porten anys lluitant en el desert per a que es mantingui una tradició que està clarament trencada. Que ningú faci d'això una lectura estalinista: el meu comunisme és el que segueix la línia de tradició de Karl Marx, Antonio Gramsci, Manuel Sacristán Luzón, Fco. Fernández Buey y Juan Ramón Capella, llevat que el meu pessimisme respecte als resultats m'ha portat fins ara a una vida allunyada de l'activitat política, i per a tots aquests intel·lectuals l'activisme és una característica inherent a un comunista (per tant, tampoc jo sé ben bé què sóc, i ja us he advertit abans respecte a les etiquetes). Amb tot, no penso defensar aquestes idees a Podem perquè considero que no és la tasca a desenvolupar en un partit l'objectiu del qual és democratitzar Espanya i Europa.
Les tasques a preparar dins de Podem de cara a les eleccions haurien d'anar encaminades a plantejar com solucionem, a nivell de poble, la situació econòmica (impuls de cooperatives de productors i de consumidors, o creació de terres comunals, per exemple). No hem de menystenir unes eleccions municipals perquè, si mal no recordo (ara no ho penso buscar), fóren unes eleccions municipals les que van acabar efectivament amb el règim anterior a la II República Espanyola. Tampoc no cal caure en el derrotisme quan veurem que en poblacions com les nostres poca gent votarà a Podem, atès el caràcter més típicament conservador de les petites poblacions. Serà decisiu el que passi a les grans capitals com Madrid i Barcelona.
Ara ja em coneixeu una mica més. No sé si podré venir a l'Assemblea d'aquesta tarda: els divendres, dissabtes i diumenges em venen molt malament perquè tenim negocis familiars i això vol dir problemes de temps lliure.
Està clar que és millor que ens coneguem directament, i això es fa treballant junts i no marejant la perdiu en la xarxa. Crec que Internet ha de ser un complement i no la base de Podem, que són les Assemblees. Amb el poc que he llegit per aquest Loomio, ja em caieu bé, i si no em caieu bé me faig fotre perquè sou el futur i espero que siguem tots plegats uns bons companys de viatge.

És un plaer, Lluís, llegir les opinions polítiques d'un comunista en bons fonaments (bé, és un plaer escoltar a qualsevol que tingui un discurs coherent, sigui del bàndol que sigui). Segur que sabràs enriquir-nos des de la teva perspectiva.
Ahir va ser una gran assemblea, al meu parer. Potser alguns voldríeu veure més resultats sobre la taula, i això està bé, perquè la vostra empenta mos ajuda a avançar i no encantar-nos. Tot i això, com deia Jordi al Whatssapp, crec que ahir vam començar a fer equip. És lo que tu dius, Lluis, molts dels conflictes naixen del desconeixement mutu, i del procés individual d'adaptació a la dinàmica del grup.

Només voldria afegir dos coses:
_ Gràcies, Joaquim. Ahir tots vam mirar de fer-ho bé, però després de la setmana que vam passar, crec que la teva actitud moderada va servir per a, sense acord explícit, féssem una mena de "reset". Tots mos equivoquem, som humans, i mos hem de donar mútuament certs marges d'error.
_ Penso que entre lo grup inicial, se va respirar maduresa. Los conflictes són inevitables, formen part de les interaccions humanes. Saber acceptar-ho, escoltar als altres en respecte, i alhora tenir lo valor de defensar lo que creiem correcte, no és tan fàcil com sembla. Ahir, però, crec que vam aconseguir fer-ho prou bé. Poc a poc. Gràcies a tots.

Lluis, encantada de coneixe't i esperant puguis aportar-nos en proximes assemblees. Comparteixo totalment la teva idea del que ha der ser el treball comú dins a Podemos.
Salut i republica !!!

Vull aclarir una informació important que he après a través dels tallers de l'escola d'estiu.
Està completament prohibit recopilar informació personal de ningú més enllà del nom, número de teléfon o correu electrónic i tot això en caràcter de llista de contacte per al cercle.
Tota informació que se done de més estarà sota la responsabilitat de la persona que l'hagi solicitat i haurà de sotmetres a la llei de protecció de dades a títol personal.
Crec que és important per a que ningú mes haigue de contar la seva vida si no vol, encara que per mi ha sigut molt agradable llegir les vostres aventures vitals.
També es important per a futures votacions de cercle o per a nousvinguts, solament els hi podem demanar nom, teléfon i correu.

Prefiero practicar libremente la transparencia.

Barcelona, 1975

Licenciada en Psicologia (UB)
Licenciada en Formación en las organizaciones por la Facultad de Pedagogia (UB)
Master en Gestion de Personal (EADA)
Estudiante de Filosofia (UNED)

TRABAJO EN LA PRIVADA

Diversos centros de educación especial y educadora en Aldeas Infantiles SOS.
Responsable de RRHH en una empresa familiar alemana.
Departamento de Formación en el Grupo Generali. S.A

TRABAJO EN LA PÚBLICA

Técnica de ocupación en el SSTT de Treball (SOC) (Interina)
Auxiliar Administrativa Comissaria de Tortosa (Funcionaria de Carrera)

SINDICATO

Al ganar la oposición me sindiqué a CCOO porque me solucionaron un problema personal y me siento en deuda.
Me han ofrecido ser enlace sindical, pero todavía no me he decido a aceptarlo.
Soy activista y creo profundamente en el sindicalismo, pese a la corrupción que arrastra.
Denuncio todas y cada una de las irregulares que se producen en la administración.

ACTUALMENTE

Colaboro en el proyecto empresarial que está desarrollando mi marido.

PROYECTOS FUTURO

Poder vivir libremente de mis dos aficciones: la salud mental y la escritura.
Repetir la maternidad.

IDEOLOGIA IMPERANTE

• Esfuerzo y sacrificio
• No ser dogmático
• Detestar la pedantería y los discursos retóricos sin un fundamento vital (con 11 años ya leía a los clásicos, y ya entonces, estaba expuesta a situaciones vitales de gran sufrimiento, por eso, reconozco con bastante facilidad los discursos de corta y pega que sólo esconden soberbia y complejos de inferioridad mal resueltos)
• Detestar a la gente ególatra y manipuladora (especialmente, la manipulación ideológica)
• Practicar más la descreencia que la creencia.
• Huir de los nacionalismos (le preguntaron a un filosofo que me encanta ¿Qué aparece cuando el nacionalismo se va? Y responde éste: la inteligencia). Comparto profundamente esta visión.
• Cuestionar las fronteras territoriales. Este concepto de frontera lo entiendo únicamente como la limitación que tenemos los humanos para adentrarnos totalmente en la realidad del otro.
• Proteger siempre al más débil y vulnerable.
• Presuponer la buena fe en los demás
• No prejuzgar, ofrecer segundas oportunidades.
• Practicar la honestidad con uno mismo: coherencia entre lo que decimos, hacemos y pensamos.

Y para concluir, cito una frase de uno de los intelectuales que más admiro. En su obra póstuma cita lo siguiente:

“Les ofrezco lo que veo con mis propios ojos, por si les sirve, pero ustedes miren con los suyos”
J.L. SAMPEDRO.