Esperit de equip i companyerisme

Sempre amb moderació com tot, per un si cap a "fer pinya".

M'agradaria afegir que la mateixa Bea Rilova ens va animar a pendre una actitut oberta de companyerisme amb els cercles, que tots puguessem crear un bon ambient.
Amb ella mateixa ens vam reunir en un bar per fer un café a una terrassa i parlavem de una forma molt oberta i distessa i segons la seva experiéncia diu que ho prefereix i fa millor la feina en assemblea.

Jo si sic partidiaria de coneixen's mes i ho vinc dient del primer dia. Vaig saludar a leo i a joaquin el dia que van venir a veure l'escola i acte seguit a l'assamblea on ja es van "nombrar" funcions. No crec que sigui un bon inici i estic convençuda que d'aixo ara en patim les consequències. Lo pitjor de lo que ens esta passant es que s'evidencia desconfiança i aixi es molt dificil rebre critiques perque s'acaben entenent com a atacs personals. Crec que cal començar de zero, assentar funcions amb concens assamblearia per a que sigui legitimitat i no imposat. Les imposicions creen rebuig i no les hem de deixar passar. A PODEM no! Per aixo estem aqui.

D'altra banda, crec que em de diferenciar grups de treball i assamblea. Necessari coneixes per treballar i despres les assamblees seran mes agils i ben portades. El contingut de l'assamblea de l'altre dia era mes de grup de treball. Els grups han de presentar propostes clares en funcio del treball previ, no classes ni exposicions del treball fet. Llavors la proposta ser contrastada a l'assablea. Per exemple: no explicar q si drpbox o telegram o ... Aixo ha se valorar-se en grup de treball i a l'assamblea proposta: De tot el que em recopilat, proposem que utilitzem tal i qual per a aixo i per a n'allò. Crec q aixi seria mes productiu en tots els ambits.

Totalment d'acord Eva. I amb la proposta de Jordi. Estic segur que no hi ha millor forma per a establir bones relacions que treballar per a uns objectius comuns. Per aixo es necesari començar a definir-los.

Els inicis han estat un poc convulsos. La forma "extranya" de gestionars dels "pioners" no ha ajudat gens. Ni el seu afany per autoasignarse carrecs i representacions. Precisament per això vaig fer el comentari de que no estava buscant un grup d'amics, si no gent amb la qual treballar. No ho entengueu com a un rebuig, si no com per a evitar formar "capelletes". Es fonamental que siguem critics i que utilitzem les assamblees amb transparencia, sinceritat i lliures de compromisos.

Bona nit a tothom. Gràcies, Jordi, per encetar un tema com aquest. Francament, després de l'última trobada, creia que havíem deixat supurar algunes ferides mitjançant “la tècnica del parlar clar”, però sembla ser que tornen a estar tancades i infectades.
D'entrada, crec que és normal que hi hagi discrepàncies, friccions i desconfiances: som un grup de desconeguts que estem trobant-nos per fer una de les activitats més abstractes i demandants a les que s'enfronta l'ésser humà com a ésser social ("zóon politikon", repetia la “Santa Patrona” del 15-M lo primer dia, recordeu?).
És per aquest motiu que la prudència, la subtilesa, el respecte, la paciència i la modèstia entre d'altres virtuts, haurien de ser emprades en dosis dobles per evitar malestars innecessaris. Això ho dic per tots, començant per mi mateix, però ja que Joaquim sembla estar una mica molest al respecte, repetiré lo que li vaig dir-li personalment l'altre dia: ningú nega la teua vàlua i empenta, Joaquim, només se't demana més esforç pedagògic/informatiu, i que mostres una clara submissió als interessos dels grups (no dic que no la tingues, només te suggereixo que la demostres millor en fets i paraules).
Almenys avui per avui, penso que necessitem una persona que coordine als diferents cercles TTEE, i esta persona pots ser tu perfectament, Joaquim. Ara bé, lo que no necessitem és un pastor, que no som borregos. Si m'acceptes la crítica, més tacte, intel·ligència, sensibilitat, i sobretot, entendre que Podem som natros, los que de moment seguim venint religiosament a les assemblees, i no un logotip a una samarreta.

Estic molt d'acord en Joan. Lo del bon rollo... jo crec que ja vindrà sobre la marxa, si és que ha de venir, mentre anem per feina; de moment, jo estic més que satisfet si aconseguim mantenir l'educació i les formes. Personalment, me sobra un “bonrollisme” que no vagi acompanyat d'accions clares i útils. Jordi, entre d'altres coses, ho dic per la teva ben intencionada proposta de dedicar uns minuts assemblearis a “reforçar les dinàmiques afectives del grup”. Tot plegat, crec que més que rituals de fraternalització, lo que hem de fer és engegar Tortosa d'una vegada, que “el roce hace el cariño” i “pels seus fruits els coneixereu”, i no pas les bones paraules i les declaracions de principis.

Totalment dacord en engegar Tortosa i avançar en feina, porto moltes setmanes demanant-ho, pero precissament per això vull enfatitzar en crear vincles de companyerisme, fer feina i avançar no esta renyit en crear llaços, sinó tot el contrari. No cal recordar que una de les bases de la ideologia de podemos es la fraternitat, hauriem de donar importància en practicarla.
Era simplement això que no es incompatible conèixens i avançar feina, no ens oblidem que som persones i quan més agust som millor treballem.

T'entenc. L'única cosa és que, ja saps, a certes edats ja sabem lo diferents que podem ser les persones. D'entrada, parteixo de la idea de que allò que ens ha unit és la inquietud política. Inevitablement, els afectes, les indiferències i (malauradament) les animadversions aniran sorgint sobre la marxa, som humans...
Ara, lo que cal, és no desmotivar-nos buscant la quadratura del cercle i perdent lo temps. De fet, crec que treballant és com agafarem una consciència de grup real. La sinergia d'equip genera uns llaços més forts i genuïns que qualsevol acta constitucional caramelitzada.

Per cert, Jordi i Josep Maria, malgrat l'ambient dels últims dies, aprofito per agrair-vos l'esperit conciliador que mireu de transmetre. No creieu que passa desapercebut: tal com deia anteriorment, no som una colla de borregos. S'agraeix.

Moltes gràcies Joan, un plaer treballar en vosaltres, veig molt de sentit comú i ganes de construir :)