Què faria jo pel meu municipi?

Ahir van ser els focs de fi de festa a Sant Carles de la Ràpita. Espectaculars. La gent aplaudint i jo, incòmoda i transtornada. Com en època romana, que per assistir a l'espectacle dels poderosos, feien la seva festa de circ donant un pà als súbdits.
El passat juliol vaig tenir el plaer de parlar amb el Banc d'Aliments de Sant Carles (vaig organitzar una recollida d'aliments per al cumple de Quim, consternada també de les animalades capitalistes que es fan en aquest tipus de cel.lebracions i decidida a què la solidaritat també s'ensenya des de petits). El director de Càritas, qui porta allà el tema, em va explicar (quan van venir a recollir els 200 kg de menjar que vam recollir) que la cosa està fatal, que cada dia reparteixen aliments i que hi ha un índex de pobresa infantil (i més a l'estiu) que mai havien vist.
Ahir recordava les seues paraules i la seva cara de preocupació i d'agraïment al mateix temps.Cada explosió de colors aplaudida, imaginava quant hauria costat i la seva equivalència en aliments. Allò va ser un despilfarro. I lo bò es que aplaudint, segur que hi havia famílies que no poden passar el mes, que no tenen feina i que dels seus impostos es van pagar també aquell mil de petards. No m'entra al cap !!!!
Jo per al meu municipi intentaria garantir que tothom tingués assegurada: Vivenda, subsistència, educació i atenció sanitària. I si sobra .... Focs !!
Potser per això el primer que faria seria un cens de Pobresa que analitzés aquests aspectes al municipi i amb la col.laboració de les entitats que ja porten molt de temps treballant-los (PAH per vivenda, Càritas, Creu Roja i ong'S per infància i subsistència ...) buscar un projecte mancomuntat per donar resposta a aquest tipus de necessitats: blocs i possibilitats de vivendes socials, menjadors municipals, mancomunar terres per conrear-les (donant la possibilitat de treballar-les, no donant només recursos tipus almoina) i assegurar el menjar qui més ho necessita, garantir atenció a la infància i els col.lectius més febles, ......
Sento la "Xapa" però volia compartir-ho amb vosaltres.

Afegeixo aquesta idea sobre la pobresa energètica. Creu Roja, ja ho demanava. Iniciativa, va fer eco.

http://www.ebredigital.cat/media/tv/videonoticia/250_iniciativa-reclama-creacio-duna-taula-pobresa-energetica-tortosa.php

Mesures municipals contra pobresa energetica:
1. Deteccio casos greus ( mitjançant les entitats del tercer sector)
2. Fins q hagi una regulacio, asumir les factures dins del pressupost municipal

Pobresa alimenticia (mesura puntual)
1. Menjadors oberts estiu i festius
2. Vals menjadors

Pensionistes que no arriben a final de mes:
1. Pacte ajuntament _entitats tercer sector_supermercats perque les persones jubilades amb temps col.laborin

1. A canvi se'ls dona vals de descompte per realitzar les seves compres en productes basics

(estic amb el mobil, perdo les faltes)

Pobresa alimenticia
1. Pacte i regulacio de recollida d' aliments de restaurants, hotels, forns i supermercats

Eva, allò de mancomunar terres és complicat, però tal com parlàvem un dia, se podria demanar a l'Ajuntament un cens de finques abandonades (les que no han pagat la contribució durant X temps) i oferir-les, almenys temporalment, a organitzacions sense ànim de lucre.

_ OBJECTIU: producció d'aliments per a les persones necessitades.
_ COMPROMISOS:
a) No portar la producció al mercat, és a dir, destinar-la exclusivament a l'alimentació del productor i la seva família.
b) Deixar clar que són mesures de xoc contra la pobresa alimentària, és a dir, condicionar-ho temporalment a la situació econòmica actual (tot i que jo crec que la crisi ha arribat per enquistar-se, almenys ningú tindrà por de que pretenem fer cooperatives anarquistes mentre planegem cremar convents com al 36, ja sabeu què vull dir)
_ PROPOSTA DE GESTIÓ: sempre mitjançant la mediació d'organitzacions amb experiència, com ara Cáritas, oferir a les famílies necessitades una porció de terra (i eines i assessorament, si és necessari).

(Vos recordo que molts d'assalariats tortosins, fins fa poques dècades, complementaven los seus salaris en trossets d'horta que llogaven per fer "menjar per a casa")

Ja sé que puc ser pesat en lo tema, i també sóc conscient de que m'irrito molt quan se'n parla (espero que me disculpeu i comprengueu: n'he estat víctima), però treballaria aquella bella imatge de Joan Herrera, per a que no es quedi en belles paraules: hem de fer ajuntaments en parets de vidre.
El nepotisme, les xarxes clientelars, i la resta de males pràctiques vinculades al tràfic d'influències no només són moralment reprovables per injustes. Donar diner públic a mediocres i corruptes ens han costat molts de recursos que ara podríem emprar en coses necessàries (sigui per comissions indegudes, sigui per la malversació involuntària "d'enxufats" que no en tenen ni p. idea). Per aquest motiu, proposo:

• Buscar mecanismes per controlar a les empreses i proveïdors dels ajuntaments, mirant de supervisar que se paguen preus raonables pels serveis (per evitar allò de "si ne val deu, tu apunta'n vint i mos partim la diferència"), i que alhora que es garanteixi que tota empresa tingui possibilitats REALS de treballar per a l'administració, que a l'hora de pagar impostos sí que som tots iguals.

(A l'Auditori vaig fer servir una "borsa de treball": les empreses interessades en treballar-hi ens donaven les seves dades, i cada espectacle les anàvem contractant successivament. El secret de l'èxit: entenien que no era possible abusar en los preus, i que tampoc era viable subornar-nos (bé, almenys a mi). Estic segur que hi ha més fórmules, només és una idea)

_ Buscar la manera de garantir que les convocatòries de treball de l'Ajuntament, així com els plans ocupacionals, no siguin farses encaminades a col·locar parents i afiliats, fer purgues polítiques i, en definitiva, convertir los ajuntaments en fortificacions dels partits dominants. Com? Com en tantes coses, seria molt fàcil si l'oposició fes la seva feina a consciència i amb consciència... Proposo comissions d'observadors externs que supervisin els processos de selecció.

Estic molt d'acord en Eva quan parla de que li fa mal veure com es gasten diners en coses innecessàries. Ja sé que els polítics de les pedanies no n'estarien d'acord i invocarien consignes identitàries i vells greuges a l'estil pujolià (suposo que com ell, ho veurien com una amenaça als respectius xiringuitos), però jo insistiria en mancomunar recursos i serveis de tot tipus (de gestió, policials, escombraries, biblioteques, esportius, etc.).

Ja sé que la racionalització de l'administració amenaçaria a molts de llocs de treball, però tampoc me sembla just mantenir una administració ineficient a costelles del contribuent. Semblen mesures poc "socials", "neoliberals", però potser així tindríem més diners per educació, sanitat, etc. Com deia Mújica, una cosa és ser socialista, l'altra és ser ruc.

Julia, el tema de la pobresa energètica em sembla molt interessant. De fet, crec que a més de suposar una mesura d'acció immediata i directa contra un problema urgent, posa sobre la taula un altre debat: com gestionar l'escassetat i alhora garantir la sostenibilitat i el benestar. Crec que desenvolupar este punt podria ser una altra proposta.

No pretenc parlar ni bé ni malament de Fidel Castro, però per posar un exemple, recordo que va repartir olles a pressió per l'illa, en adonar-se'n de la quantitat de gas que es podia estalviar optimitzant la cocció dels aliments (això, per mi, va ser un gran encert). No conec la tasca real que duen a terme els serveis socials dels ajuntaments, però crec que podríem investigar-la, per esbrinar de quina manera, a més de donar peix als necessitats, també els donen la canya (assessorament energètic, mèdic, educatiu, etc). Així, mirar d'emfatitzar la divulgació de tot tipus de coneixements pràctics entre la població és una altra proposta que us faig.

Suprimiria los càrrecs de confiança. Quins secrets han de guardar? De qui?